Mollet del Vallès

De problemes reals i Miguel de Unamuno

Com tots els escrits d’opinió, aquet ha de començar amb el típic “La situació actual és horrible” No obstant ja és sabut per tots que vivim temps difícils, per alguns més que per d’altres, però difícils en general. Una de les coses més problemàtiques quan la situació és com l’actual és la pèrdua de l’esperança. La població es troba en moments baixos sense la sensació de que quelcom millori en molt de temps. Hi ha però, moltes persones que semblen estar eufòriques per els successos “nacionals” que cada dia la premsa escampa com si de la mort d’un Papa es tractes. No us diré que no els envejo ja que mantenir aquet tipus de moral en els temps que corren és com intentar entrar en calor en mig de l’Antàrtida.


No obstant tal i com va dir Miguel de Unamuno, de somnis no viu l’home i aquet “viure” suposa per a molts ciutadans i famílies no poder menjar, no poder pagar el lloguer o la hipoteca, no poder estudiar o infinitat de problemes que molts no som capaços ni de imaginar. Una de les principals causes d’aquestes dificultats, com tots sabem, és l’atur que afecta ja a 5 milions de persones. Dels aturats una de les franges més grans són els joves, rodejats d’un mercat laboral cruel que els obliga (si poden) a treballar amb contractes precaris i en conseqüència ser els primers a ser acomiadats quan les coses van maldades. 

Molts són els que han marxat a buscar-se la vida a d’altres països però encara molts més queden aquí buscant feina desesperadament, formant-se en temps de vaques primes o ajudant com poden les seves famílies. És de rebut parlar dels programes que s’han posat en marxa per intentar que aquets joves puguin trobar feina, pràctiques o continuar estudiant. Des de la Youth Garanty de la EU fins als insípids i esquàlids programes de l’Estat o la Generalitat a l’esforç de molts ajuntaments. M’agradaria però, fer menció als ens locals, en especial a Mollet, que des de ja fa temps porta impulsant programes des de EMFO per a la inserció dels joves al mercat laboral. Hem de recordar, que aquestes polítiques, no són competència dels ajuntaments però des de la coherència i l’amplitud de mires Mollet ha posat sobre la taula els recursos al seu abast per a que els joves Molletans tinguin una possibilitat.


Podem dons continuar vivint dels somnis fins que la gana ens desperti o posar tots els nostres esforços, recursos i voluntat en millorar els problemes reals que tenen lloc a les nostres ciutat.

Rubén López Zúñiga.